La Casa

El Palau.

La Casa.

Emili Miquel de Benavent i Prefasi^®

©Tots els Drets Reservats.

1.    La Casa està viva. I jo sóc el fantasma de la casa. Ningú no em coneix però ningú no em pot ignorar.

2.   La Casa està viva. És una casa modernista, amb un estil lleugera i suaument gòtic, amb alguns elements musulmans sintetitzats. Posseeix cent cinquanta anys d’existència, i jo l’habito des de 125 anys ençà.

3.   La Casa està viva. I jo sóc l’ànima que anima l’edifici. Ha anat passant de pares a fills des que mon pare la va fer construir. I jo desitjo sortir d’ací. M’avorreixo fins l’extenuació. M’avorreixo fins la mort.

4.   La Casa està viva. I ara l’habita un jove (descendent meu) que és un enginyer enginyós i un informàtic d’allò més excèntric.

5.   La Casa està viva. I ara tinc l’oportunitat de sortir-me’n amb la meva, car el jove enginyer està treballant en una mena de robot androide, al qual ell anomena persona sintètica i també replicant.

6.   I finalment me n’hi he sortit. Quatre anys ha tardat el jove i enginyós enginyer en fer acomplerta la seva tasca. Es tracta d’un androide tan perfecte que sembla més que humà. Tot ell fabricat amb l’element carboni, té un cervell electrònic els microxips del qual emulen – gens matusserament, hi ha que dir-ho – les neurones humanes.

7.   I finalment me n’hi he sortit. Em costà força de convèncer-lo, car només em puc fer valdre dels miralls per tal de comunicar-me amb la gent, i és molt fatigós aquest sistema perquè als miralls es reflecteixen les imatges però no les paraules. I les primeres setze vegades que intentà comunicar-me amb ell s’endugué cada ensurt com per a morir-se.

8.   I finalment me n’hi he sortit. Car pogué convèncer al jove enginyer que investigués la manera de transmutar, o transmigrar, – com dir-ho planerament? – la meva força vital, o la meva força psíquica, en definitiva: els meus engrames, als microxips del processador de l’androide, i així esdevenir la ment d’aquest aparell tan sofisticat.

9.   Sí, finalment me n’hi he sortit. ¡I què meravellós resulta ser aquest tindre de bell nou sensacions, encara que sigui filtrades a través dels sentits automàtics d’un replicant! Poder veure a través d’uns ulls, encara que mecànics!, i poder oir a través d’unes orelles d’un automatisme! Són coses belles i molt desitjables.

1.    La Casa està viva. I jo sóc el fantasma de la casa. Ningú no em coneix però ningú no em pot ignorar. I he tornat. M’he deslliurat del meu cos mecànic. L’Ésser Humà ha convertit aquest món, el seu propi món humà, en un femer, en un món-munt-de-fems. La Humanitat ha d’ésser destruïda...            

     El Palau.